I un dia

I un dia el camí es fa planer. A banda i banda hi neixen els esbarzers de les decisions, les baies dolces encara encastades en la tija espinosa. Al fons, un retomb no gaire pronunciat on arrecerar-se de les males experiències... deixem-los esbufegar mentre nosaltres pugem, sense esforç, per les venes del cor. A l'esquerra, el llac dels nostres somnis. No hi pesca ningú, tots saben que les truites somien ser sirenes, les sirenes somien ser Ulisses, i Ulisses no vol tornar a casa pel camí més curt. Penèlope teixeix xarxes socials en el teler dels escots, i el camí mostra un mirador d'ocells de bons auguris. Mengem pa saborós, amb bocins de nous pensaments i de panses per a la memòria. Vine a caminar amb mi, sigues valent i tingues fe... farem via amb un càntir sota el braç. A la llarga, tots es basteixen amb aigua i fang.

PS. Gràcies per tantes paraules de coratge, amor i amistat que em vau dedicar en el dia del meu 5è aniversari. Espero posar-vos aigua ben fresca un quant temps més... ;-)