Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Podríem dir que és un micro-relat d'aquells que com el del dinosaure fan molt que dir. De fet és molt probable que el cavall que jo montara és partira de riure quan jo m'hi pujara.
Ara no sé si he de pensar en termes de mides i tamanys... :)
ResponEliminaEl cavall només veu que el genet no té gaire empenta... :))
EliminaDe vegades em sento molt tonta, no pilloooooo (ni el comentari de la Loreto, esclar...) Ai sinyor, com mos hem de vore!
ResponEliminaPos casi que jugaien al pillo, pillo... lo genet corrent-li al radere :DD
Eliminajajajajajajajajaja
ResponEliminaA vere si t'agafarà alguna cosa, rient aixines... :))
EliminaVigila, nena! Els cavalls desbocats són perillosos per molt riallers que siguin...
ResponEliminaSí, n'hi dono fe. Un cavall rialler fa tanta por com l'Esperanza Aguirre quan somriu: malsons una setmana seguida.
EliminaPetonarros!
Sniff snif, sou molt cruels, me lo explique, porfi!!! (va de mides i tamanys?), ni que sigui al final del diaaaaa
ResponEliminaPos va de pesos i de la gravetat de l'assumpte, que sempre juga en contra de l'equip contrari. "Lo fúsbol és asín", o casi. :))
EliminaPodríem dir que és un micro-relat d'aquells que com el del dinosaure fan molt que dir. De fet és molt probable que el cavall que jo montara és partira de riure quan jo m'hi pujara.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Vicent, t'espero a que pugis. Si no pots, mos n'anem a fer una birra, i que el cavall se menjo la civada en sec.
EliminaAbraçades i somriures.