Ves al contingut principal

Retenir el paisatge

Atrapada... en aquest bes d'imatge
Avui passejaria vora teu, sense cabells de color blanc, sense pes en el cor que t'enyora, i seria el rastre del carbó que emigra del llapis per fer-se/ser discret. Fóra la llum que t'encercla mentre treballes, i el sospir del deseiximent. Un nom propi ple de records per encetar, un selfie amarat d'admiracions adjectives, el botó d'aturada entre els dos pisos d'un sandvitx deliciós, el trau on em perdria indefectiblement si fossis una jaqueta. Avui em faria molt esdevenir un quartet, una cambra petita habitada per tu i jo, amb 4 cordes on repenjar el cos i els braços, i trenar amor indexat: primer els dits, després els canells, després avançar cap al teu pit. I bategar-hi sense treva, com un "allegro prestissimo". Esclat de passeig, de retenir el paisatge rústic perquè hi ets tu. 

PD. S'acosta el final del trimestre. Passejo entre butlletins, amb posat més aviat tristoi (cauen carbasses amargues). Espero que tingueu una bona setmana. Petons...

If There's A Rocket Tie Me To  by Snow Patrol on Grooveshark

Comentaris

  1. M'ha agradat molt aquest test, en especia aquesta frase "aquest carbó que emigra del llapis per fer-se discret"...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Les carbasses seran amargues, però el teu text és dolcíssim

    ResponElimina
  3. La vida es va omplint de carbasses i cada cop són més amargues...

    Ja comencen de petits...

    Petons.

    ResponElimina
  4. Una retenció del paisatge molt bonica.

    ResponElimina
  5. A mi m'agrada "el trau on em perdria indefectiblement si fossis una jaqueta", la fulla seca també és com en un trau. Bona imatge i bon text.

    ResponElimina
  6. Montse, ya sabes que me hace muuuucha ilusión que uses mis fotos para tus magníficos textos. Eso sí, noto un pelín de pesimismo, venga que la semana se pasa volando, jeje.

    Petons y gràcies

    ResponElimina
  7. Retens el paisatge.
    Retenim aquests magnífics pensaments.

    ResponElimina
  8. M'has atrapat, Montserrat,
    en l'emigració del llapis.

    ResponElimina
  9. Com bé has etiquetat, en aquest text hi ha passió i bellesa a dojo.

    "...i seria el rastre del carbó que emigra del llapis per fer-se/ser discret." Quanta dolcezza!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX