Ves al contingut principal

Naufrago, "De blanc setí"

Tinc una obligació amb la poesia i la realitat. He conegut una dona i m'he enamorat del que diu, del que escriu i de com és. Ella viu en aquest bloc, es diu Sandra D. Roig i aquesta exquisidesa que ha creat, per a mi eterna, dolorosa i alhora humana, es diu "De blanc setí". Sisplau, llegiu mentre respireu, sospireu i lligueu-vos amb una cordeta vermella després. No voldria pas perdre-us per res del món. Ni a tu, nena, per aquest llenç blanquíssim on el desig pot néixer i alhora morir. Un petó molt fort.

NAUFRAGA

T'ancores
a ple onatge, quiet.
Em cerques l'esguard
per retenir-me cada instant
en la memòria.
Les retines meves,
fonent-se,
són una clariana de cel.


Per què em vols naufragar?

VINE

Vine amb mi,
amaga't,
serem minvant
en quart creixent!

Macera'm la pell
humida de tant besar-la.
Fes-me el mugró d'espart.
Esclata'm les plomes.

Farem dels llençols
la cabana
on no t'angoixi la fi.

L'ALBADA

La finestra
traça una aurora al rostre.
Obres els ulls en tres temps.
T'adaptes a l'eclipsi.
Un brot de somni cueteja
i resplendeix,
- escuma, bany i espelma -.

Duc una albada entre les natges.


Comentaris

  1. Blanc setí i tres poemes esplèndids.

    ResponElimina
  2. Poesia femenina? Hi ha una poesia femenina? Crec que si ... com pot haver-hi una albada entre les natges.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  3. Quin Bon dia de dilluns hem dones, moltíssimes gràcies! seguim en aquests camins, on espero trobar paratges amb tu!
    una abraçada infinita!

    ResponElimina
  4. Si si poesia pura i dura : cançons al cul !

    ResponElimina
  5. Molt bona.

    Encara que a mí m'agraden més les dones podrides.

    Petons.

    ResponElimina
  6. Aquest poemari em va trasbalsar. Em vaig deixar testimoni al meu blog (http://antiartistes.blogspot.com.es/2012/10/lectura-de-blanc-seti.html)
    Apassionant apassionada correspondència entre dues poetes majúscules, tu i la Sandra, aquests dies en les interseccions de la blogosfera.

    ResponElimina
  7. també he fet un cop d'ull a les teves interseccions, al blog "l'eco se sent" :)on m'ha fet molta il.lusió percebre el que vaig sentir amb el teu.

    ResponElimina
  8. Amor i poesia lliguen: poseu-vos poetes al llit.
    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX