Llegir-te / llegir-me
 |
| paper d'aquí |
Llegeixo que hi ha qui no sap quin nom donar a qui estima. Que algú crea blocs com a regal per a trobar-se entre línies, com les perdius s'ajoquen per no ser vistes entre els sembrats, o de com amagar la lletra "a" en el verb amagar. Que el meu horòscop d'avui em fa despistar de la feina de debò (me creixen els barrufets dins de la rentadora, alguns demanen obrir una segona llar d'infants). Que com s'emboliquen els petons per a portar-los i que no s'aboquin tots per la pressa de donar-los. Que no es pot dibuixar res perquè els integristes porten baionetes i rematen els que són a terra, covards que dieu que sota un sol nom el món serà just i anirem tots al cel (Sisa, perdona'ls perquè no saben el que diuen...) Llegeixo pocs noms a la llista d'alumnes que comencen el trimestre sota la boira urgellenca. I també la meva entrevista a la revista del poble, en què corregeixo el que jo dic i com ho dic, i la incredulitat de veure'm impresa d'aquí a 2 setmanes i escaig.
Avui, però, volia dir-vos que em podeu llegir per partida triple AQUÍ. Un home diu que és un plaer. I vosaltres, homes que llegiu, què hi dieu? ;-)
Llegir-te sempre és un plaer. Abocar-se als pensaments que regalen els teus textos m'és grat i fàcil, em dóna comoditat al dia. La meva (meua) enhorabona per l'escrit d'avui (i per Lo Cantich).
ResponElimina(la pre, ai, que ara no toca...) Em faràs enrojolar, i somriurem. Hi ha qui sap transmetre un coixí de "bon rotllo" per acomodar-se al sofà (o des d'on estiguis llegint). No voldria que em deixessis de llegir perquè la funda ha d'anar a la rentadora ;-D
Elimina(les enhorabones saluden a la manera japonesa) :-)*
L'erotisme és aquella literatura que ens ensenya a llegir llibres amb una sola ma quan som adolescents i perquè no de més grans.
ResponEliminaSi ha estat un plaer.
Doncs, ja que escrius amb la que suposa que ara està lliure, m'alegra saber que no estàs escindit entre la cultura i la textura (del lloc que explorem) ;-)
EliminaEl plaer és que passis per aquí i em regalis aquestes frases tan exhuberants. Un petonarro, eixerit!!
Algú crea blogs? Si? Encara es creen blogs? Que no s’estaven morint?
ResponElimina:-D Gràcies...
EliminaJo sóc una que ahir deia que no sabia quin nom de ploma donar-li a qui estima!
ResponEliminaEstima i escriu, amiga meva. Tot ho fas molt bé.
Elimina:-)*
Dedicat a Cantireta, Conrad, Eduard i Nico Nicossia
ResponEliminaMiramelindo. Mira'm bonic i mira com les ones de ponent gronxen les barques de llevant i com els pescadors fan cua davant de les xarxes i extreuen el peix platejat que fa olor de mar.
Miramelindo. Mira'm bonic i mireu com els vaixells de guerra salpen amb mariners enclenxinats que diuen adéu-adéu a les doncelles que ploren la seva partida cap a a guerra contra l'espanyol. Medes armades mai seran ofegades!
Miramelindo. Mira'm bonic i mireu a cor obert com els pescadors de l'Escala escaten les lleixes de peix i preparen la bullimenta que els farà més digeribles per panxes mal cuidades.
Cuidem l'espinada de la sardina.
Podriem fer una reunió d'antiartistes, jo només ho segueixo i ara investigant tot el que feu amb les escultures, les poesies i les matemàtiques, potser que accepteu un mariner a taula.
El blog de la penyan bogarde ens ha tibat la xarxa. A veure si hi deixes un comentari...
Vull venir a Miramelindo. Portaré una crema antiedat per a curar-me de la realitat quan torni a casa. Escriviu-me un mail al perfil d'usuari. Calçots!!
EliminaAra hi vaig. Us trobo genials... :-)
Llegeix, Cantireta, coses curioses, coses inversemblants, llegeix foça; però, per damunt de tot, no deixis mai d'escriure. 6plau
ResponEliminaEl bes que deixo en paper es fa somriure per a qui sap llegir-me. I entre línies mesuro la boca que aboca el vers.
EliminaSempre, Glòria.
Hi ha guerres que no s'entenen.
ResponEliminaT'he llegit i m'agrada molt llegir-te, també per partida triple.
A mi m'agrades tu. Els teus quadres em deixen al teu bloc... si m'hi veus envia'm a casa, a Verdú, sisplau.
EliminaUna forta abraçada, nena...!