Del braç que reclama
evayam.blogspot.com |
Interpreta’m
Invoca l’esclat de la follia,
imposa un règim d’excepció,
abraça’m. I en l’abraçada
sigues rebel dels límits,
parla’m de tu, calla’m les nits
– et demanava.
No marxis, no te’n vagis encara.
Equivoca’t abans,
fes hermenèutica de mi. Interpreta’m
– et suplicava.
Llavors jo ja ho sabia:
més mal que el que s’acaba
fa allò que no comença.
pD, Us abraço delicadament. Us desitjo una setmana en què el dissabte suri joiosament sobre la resta de dies, i us faci oblidar el que suposa l'origen de la paraula "treballar".
Eiii, aquest poema el vaig llegir fa uns anys i em va agradar del món, "sigues rebel dels límits", genial. Abraçadaaaaa
ResponEliminatreba... què?
ResponEliminaUn bell poema, pel dissabte i pel diumenge.
ResponEliminaI per la resta de la setmana.