1+ un altre

Compto els llambreigs de les torres de vent no pas gratuït. Ara són 6, ara 7, ara 8. Les matemàtiques, amor, mai han estat el meu fort, i si sumo 1+ un altre, qui em diu que farà 2? L'herbei d'aquest mirador es resisteix a fer-se jardí, i si ensumo ben profundament fins el fonoll de la pell que no t'habita es fa fort i creix tot l'any sota els meus peus. Hem caminat ben pausadament fins als sots humits per mirar el poble: la petitesa de les seves finestres indica que les bigues sostenen el sostre, que han pintat de blanc el guix, que en llocs arrecerats s'amaguen del fred davant de pantalles mentideres. Alguns faran focs fatus i en rodones diran què notable serà disposar de noms propis per a fer-ne un futur mereixedor d'esperança. La meva ànima em fa de notari i arreplega les olors de la nit. Em dius que la meva presència servirà per a que no calgui sortir a l'exterior fins que el cos demani menjar visible, del que el costum anomena forquilla i ganivet, amb les mans que escorten les armes cap a l'interior. Em dius (et dic) que vull venir, que vull veure't, que ens mirem de fit a fit sense papers itinerants, que dugui el verb en paper i llaços... Ballar-te tangos entre el polze i el dit petit, dins del palmell d'aquest que escriu el que no és per a mi, però faré veure que no ho sé. Dalt del cel miro d'entelar Venus amb el baf. Només s'entelen les meves ulleres i em sento carallot. Demà tornaré a explicar la diferència entre la narrativa i la poesia. Com ara mateix, ves... no riguis, amor...