Ves al contingut principal

CC: desig pertinent

Quan a Pompeia hi feia fresca, feien això ;-D


CC:  desig
pertinent


(tu  
      tu
           tu)


Cau (per) l'escala:
un replà, 
un bemoll,
"un pit",
"tens la clau?",
"un altre pit",
(ostras...)
un esglaó, 
un sostingut,
...
extasiat,
sostens...
la clau,
sol,
"tant hi fa",
"res, amor,

do...na'm"


un maluc

irreverent.

"Dóna-me'ls

tots dos",

pecat de gula

al teu engonal.

"Guaita'm",

(atura't
           aquí
                  sí...)

fer blondes als ulls

(cel
      mel
            vi)

i als dits, embulls.

Evaporats 

               en desig.

Sex On Fire by Kings of Leon on Grooveshark

Comentaris

  1. Del cel els va ploure foc. Com el que duien a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-) Només dels teus comentaris en treuria poemes sencers.

      Gràcies...!!

      Elimina
  2. Quan feia fresca i quan feia calor; a Pompeia i a la Xina.

    ResponElimina
  3. El seu foc va excitar el Vesubi que per no ser menys també va voler cantar. Ai, l'enveja que fa estralls!

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Llavòrens ja no duien túnica (M'he confós amb un anunci del Tall inglés, perdona...)

      :DDD

      Elimina
  5. Tanta calefacció... tanta calefacció....

    Petons.

    ResponElimina
  6. Aquests frescos , vistos a ull , sense reproducció fotogràfica, produeixen un efecte molt estrany. Imagineu-vos una mena de casa de dos pisos, en un fa xamfrà, petita per als nostres gustos i paràmetres espacials. Imagineu-vos aquesta pintura al davant dels ulls. Imagina't una filera de cubicles molt petits- llargs el que abasta el llit. Estrets, ofegats, i
    expeditius . Una mena de casa de barrets romana, molt en la línia del que va filmar Fellini fa molts anys al Satiricó.
    La impressió és estranya. M'ho permeteu ? una mena de granja avícola de l'amor tarifat. Ep i excuseu-me , que només parlo de la pintura al fresc de Pompeia !
    La poesia és molt musical i estilitzada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Andreu,

      Ets un pou de ciència! Quina enveja sana haver vist els frescos (ehem) de prop! :-) Vaig veure Satyricon a la televisió. Em va agradar.

      Gràcies pels dos adjectius que dediques al poema. (El poema fa reverències mentre tira enrere. Entrapussa. S'espolsa i perd dos versos)

      :-)***

      Elimina
  7. amb fresca i amb calor el desig és pertinent

    ResponElimina
    Respostes
    1. La comanda d'orxates és una mina d'or!

      :-)))

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX