S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 23 d’abril de 2015

El cor del drac, potser jo


Quan em trobo a mig alè de tu,
quan em separen 3 cm dels teus llavis -
l'ordit de les teues ninetes s'ha fet sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.


Em dius íntima i encisada,
aquell xiuxiueig blau em trasbalsa.
I poc a poc oblido com es respira,
i poc a poc oblido com es camina.


Aquest corb de les teues pestanyes s'envola
i amb ell la meua confiança on ningú sap.
Els 3 cm no gosen apropar-se.
El mig alè es congela en l'aire.


Tens les pupil·les ordides en sorpresa.
Hi ha un rastre blau i fosc en els teus ulls.
Però encara resta aquest mig alè entre tots dos,
uns 3 cm encara fins als teus llavis.

Traducció de l'anglès d'aquest poema, originàriament escrit en ucraïnès, de Montserrat Aloy i Roca. Gràcies, Lyubov, per ser qui ets... :-)***

BON SANT JORDI A TOTS. Que el cor del drac, potser jo, us dugui sang ben escrita en paper i les espines facin olor de rosa. 

4 comentaris:

  1. Bona diada de Sant Jordi.
    I quin poema!

    ResponElimina
  2. Montse, muchas gracias por incluir mi foto en esta preciosa entrada en un día tan señalado. El poema es genial.

    Feliz Sant Jordi.

    Petons!

    ResponElimina
  3. El poema és una passada!
    Gracies, Cantireta, m'ha agradat molt.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!