Ves al contingut principal

Ran de cos

chapiniki, el geni ;-)


Rel o ran de cos. I desinència: una sola persona, temps present, mode indicatiu de que et desitjo. Imperfectiu, no t'he trobat encara. Faig de la forma impersonal només un infinitiu...i sempre et conjugo, verb del meu nom, allà on mor l'ona i començo jo. Fer el verb, predicar amb l'exemple, i amagar-me entre el gerundi i el participi. T'estimo, veus?, el planto per a que hagi crescut quan ens veiem. Rel de tu, des de les cames, irregular com els porus que em deleixo de beure...


Comentaris

  1. Ser-hi, esperar-te, voler-te.
    Botànica : Liana, heura, lligabosc o xuclamel.

    ResponElimina
  2. Ets un doll juganer de paraules!

    M'ha agradat molt la manera de jugar amb els termes verbals.

    Vicent

    ResponElimina
  3. Sempre inflexiu amb el poema. Flexiu amb la poeta.

    Enhorabona .

    ResponElimina
  4. Conjugar el desig en tots els temps i a dues veus, mínim.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX