Ves al contingut principal

JINXS

Primer, fou una badada terrible: circulava la nostra furgoneta sense assegurança, i ens van multar. Vaig fer l'assegurança a correcuita, mentre el Sant era ingressat a Santander amb la pressió màxima a 22, amb risc d'ictus si no li baixaven. A la seva esquena, una cremada també feia via per augmentar el neguit i fer pujar la tensió sanguínia, que es va mig solucionar amb pomada. I quan semblava que mig ens havíem alliberat de la mala sort, ell alliberat i al carrer, tornant poc a poc del verd càntabre, el meu pare es va trencar el fèmur. A Olesa, al Festival Alícia, vam triomfar durant unes hores, a les mateixes en què el meu pare era ingressat a l'Arnau. Mentre us escric l'estan operant. 

A la feina, una visita anunciada en propers dies, la inspectora. Les Muses em visiten en forma de whatsapp i de Telegram. Estem en estat de trànsit: entre el sarcasme i el surrealisme. Per altra, sembla que el meu món literari no minva gens. 

Josep no em deixa que abandoni. Faig entrades al seu blog, amb la seua llum que mai em deixarà. Ni el meu excel·lent company de versos, ni el Sant. Agafo aire...

Comentaris

  1. Bé, potser has trepitjat merda, però hi ha qui diu que això més endavant porta ... bona sort.
    Jo et desitjo molt bona sort!

    Una abraçada Cantireta.

    ResponElimina
  2. Les vaques primes...
    Esperem que tornin les grasses.

    ResponElimina
  3. Que es millori el pare Montse i segur que vindran temps millors...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX