El MEU JO FÍSIC
 |
| Carles Ferran i Cantireta |
Col·lecciono arracades. De fet, ho faig en forma de penjoll per a les orelles i en surrealisme, per les respostes d'exàmens. Sóc dona (i orgullosa de ser-ne). Treballo fent anar la llengua, perquè cal fer pensar i pensar per fer escriure. M'agrada la poesia, la música i l'art. Sóc mare de 2 persones meravelloses, ella és artista (com sa mare?) i ell té paràlisi cerebral.
PSSTT....La Cantireta no porta barba, però sí duu arracades i ulleres. Foto feta per en Ferran d'Armengol a Sudanell, el dissabte 8 de juny. M'han demanat que me posés cara... i aquí em teniu, de franc a la foto :D
:):):) Estava dubtant si series tu o la dona del vestit a llunars, m'has tret de dubtes.
ResponEliminaA mi també m'agraden molt les arracades.
L'Empar és molt guapa, és la que porta la brusa a llunars.
EliminaCelebro que compartim tantes coses :):):)
un blog molt agradable de llegir! Tens una forma d'escriure molt fresca.
ResponEliminaMoltes gràcies! M'ho ha recomanat un "metge" molt apreciat ;)
EliminaPassa quan vulguis :0)
Què s'ha fet de les ulleres vermelles?
ResponEliminaDemà les aniré a rescatar de l'òptica. Ho volia fer abans del recital, però no hi vaig pensar.
EliminaJo també les trobava a faltar. I a tu també :*
Ja et teníem una mica vista, eh! I l'home fosc no surt per enlloc?
ResponEliminaL'home fosc crec que surt en alguna... però costa, amb la claror es queda en les ombres ;)
EliminaSi no portes barba no et salves de dos petons...... :-)
ResponEliminaLi diré al Carles que li'n toquen per partida doble ;-)
EliminaGràcies, Joan!!
M'agraden les arracades!!! Jo que sóc delicada no em puc posar el que vull (l'alergia, ja se sap) i tb porto ulleres.
ResponEliminaNo et feia amb barba, eh!!
Bona nit Guapa!!!
Sí, aquestes em van costar 10€ i semblen de plata. Són boniques, eh? Les vaig comprar al meu poble, per la festa de la Ceràmica, que serà aquest capde de Sant Joan.
EliminaBona nit, Lluna!
Molt guapa!
ResponEliminaJo no et coneixia...
:)
Besos i somriures!
Tu també n'ets, per tantes coses.
EliminaAbraçades i rialles! :0)
Jo ja et conec! Has quedat molt rebé!
ResponEliminaGràcies, estimada Helena!
Eliminam'agrada com eres
ResponEliminaAgraïda, somric contenta de llegir-te.
EliminaPetons.
i jo que tinc el plaer de conèixer-vos en persona als dos, puc dir que sou dues grans persones i dos grans poetes !
ResponEliminauna abraçada, plena de records !
joan
Joan, ens fas feliços amb les teves paraules...
EliminaUna altra, plena d'amistat!
:)
ResponEliminaMiss Cantireta!!!
Ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
Estic segur que son 2 persones maravelloses.
Ets un cel.
Petons.
:0) :0) :0)
EliminaSi sabés dibuixar núvols en faria uns quants...
Petons, Xavi. I gràcies per ser-hi.
Has quedat rebé!
ResponEliminaEl fotògraf era bo ;-) I la conversa, entretinguda...
EliminaGràcies!!
Jo també fa temps que et vaig posar cara i trobo que la càmera t'estima, no com a mi, que sempre surto fent magarrufes...I veus, jo no porto arracades, la meva mare quan va veure l'estri, va dir: A la meva filla, no!!!
ResponEliminaPetonets
OH!! Em fas enrojolar.... Jo porto arracades i ja en tinc més de 200 parells. Sense arracades no sóc jo ;)
EliminaPetons i cafè ;)
Cercava l'ombra de la poetessa en flor, i em vaig trobar el sol. I és que ho és, un sol.
ResponEliminaCarles Ferran
Carles... ets un poeta!! Gràcies, conéixe't també va ser un plaer de la meva part.
EliminaUna abraçada ben gran!
Una cantireta atenta, atenta als mots i un Carles que es fa escoltar... prenent el sol, parlant al sol, escoltat pel sol.
ResponEliminaM'hagués agradat que hi fossis, Carme.
EliminaEn Carles és interessant ;-)
Bon joc de paraules al final, t'has posat "cara" però de franc!
ResponEliminaGràcies per esmentar-me no sempre passa. Va ser un goig conèixer-te i en aquesta imatge, estàveu tant i tant engrescats en la conversa, que em va semblar adient deixar-ne petja, i al natural, ja que tinc costum de fer retocs a les imatges que m'ho demanen, però aquesta no ho volia.
Una abraçada cantireta!
Idem, i gràcies!
Elimina