SUMMER'S NEAR...
Joc literari a ca l'Antaviana |
Et puc fitar fins a esgotar-me. Vinclar-me en el vent per a llepar amb delectació un centímetre de la teva pell. Flairar l'aroma del desig en tots els porus oberts per la brisa. Sota la sorra tinc mans que et poden fer sospirar amb escreix. I en el mar tampoc trobaràs cap sortida: cada onada que et llisca sobre el pit, els braços, les cames...sóc jo, multiplicada per mil, àvida de tenir-te prop sense dir-t'ho.
Quina calor que m'ha agafat!!! Deu ser l'estiu, sí!!
ResponEliminaMolt ben trobat noia...
Bona nit!!
Precioso texto para un verano que empieza, pero que por estos lares no termina de calentar motores y nunca mejor dicho, jejeje.
ResponEliminaPetons.
Molt sensual i ben escrit, cantireta.
ResponEliminaMolt bé, cantireta, molt bé... no deixes cap sortida!!! Genial!
ResponEliminaAquesta llepada de centímetre m'ha posat un xic nerviós. Però l'onada tèbia lliscant pel pit ... m'ha agradat molt.
ResponEliminaCoses de l'estiu.
Bon dia Cantireta :)
Una veu immaterial, o potser un desig fet veu? Desbordant plenitud de l'estiu que comença (encara que la nit de Sant Joan va bufar un oratge ben estranyot)
ResponEliminaAvui cremes!!!
ResponEliminaPetons.
Bufa!
ResponEliminaQui diu que encara no fa calor?
Caram, sembla tanca en un laberint sense sortida...Si ell si troba còmode, fantàstic, sinó, té totes les portes barrades...
ResponEliminaPretonets de bona nit.
Ui, volia dir "tancat"...això són els nirvis!!!
EliminaOH! Un poema ben estiuenc i picantet! Moltes gràcies Cantireta!
ResponEliminaAdoro la sensació de la pell calenta, lleugerament cremada pel sol, quan et capbusses en l'aigua de la platja, tan fresca, tan lleu, tan imponent...
ResponEliminaGANES DE PLATJA!
Una abraçada ^^
preciós poema cantireta ; de nou, felicitats !! ;-)
ResponEliminaptonets
joan
bellesa sensual i poètica a raig a i dojo!
ResponElimina