COMIAT A L'ESCOLA

“ I la mare se m'endurà

dins del bec enllà

per niar en altres arbres...”

Gràcies, àngel de la guarda, amics, mestres, per les estones que he passat en la vostra companyia. No sabeu pas el meu goig quan em dediqueu una carícia, i m'expliqueu alguna cosa del món que jo no percebo tan bé amb els ulls com vosaltres. No és pas una altra visió, la meva, sinó que malauradament depenc de l'oïda i el tacte per entendre'l, i vosaltres, que el veieu tan bé, podeu explicar-me amb detall tota la gamma de colors que arriba amb la primavera i acaba amb el ros pujat del blat al camp. Seguem, doncs, les rialles còmplices i les magarrufes i totes les moixaines que us deliu per fer-me, perquè jo us les tornaré amb allò que millor sé fer: un somriure radiant, que espanta la por i el dubte i ens reconcilia amb la part més amagada de nosaltres mateixos, aquella en què l'home diu: “És bo que siguem homes, pels ponts de les paraules, pels actes que ens enalteixen en l'altruisme.”

Aquesta trena de paraules que la mare us dedica, feu-la ressonar en el cor quan m'enyoreu. Sempre hi ha un LLUC en la natura. És el brot verd dins de la branca nua, a punt dins de l'hivern que en la primavera es mostra valent per trencar l'estella seca i demostrar que el verd sempre és possible. Perquè cada dia s'aprèn d'un mateix i dels altres.

Us duc en el cor a tots i cadascun de vosaltres. Sigueu feliços, tant com hi estat jo en aquest jardí de coneixements. Molts petons dels meus...

MONTSERRAT ALOY ROCA, 21 de juny del 2013

PD. El meu fill Lluc deixa l'escola de Verdú, el jardí de coneixement, on hi ha estat 7 anys. El curs vinent anirà a Tàrrega. Avui és un dia trist per a tots, especialment per al seu àngel de la guarda...