QUOTIDIANITAT
las fotos más alucinantes, un pou ;) |
M'escriuré a la mà
el nom del llavi més dolç,
embrutant portes i aigüeres
de claror i de lleixiu,
clavant forquilles a les genives
de les nines de plàstic tailandès,
tallant llegums tendres
a la taula de la cuina, sota el llum,
llegint calendaris antics
i netejant miralls i finestres.
I et diré què fem per dinar,
si he brollat dins l'aigua,
a quant comprem els ous,
si m'has desitjat en el son,
t'he vist al creuar el carrer,
si t'he somiat en el meu llit.
T'estimo, xato. Adéu...
Una altra setmana que comença. I tot i així, de vegades hi ha dies que no semblen ser fills naturals de la setmana... Abraçades dolces i llargues per a tots, homes inclosos :0)
Mentre les puguem començar i acabar tot rutlla. M'apunto a les abraçades, de vegades en vaig una mica escasa...
ResponEliminaUn petó de bona nit!
Abrumadora la teva capacitat per jugar amb les lletres...
ResponEliminaEm trobe a gust ací a ta casa.
Abraçades per tota la setmana.
Magnífica, com sempre!...un petó!
ResponEliminafresc i colpidor alhora, m'ha encantat
ResponEliminaEm quedo amb l'abraçada per passar una bona setmana.
ResponEliminaClavant forquilles a les genives...
ResponEliminaTerremoto Crazy s'acaba d'enamorar de tú.
Petons.
Sorprenent, com sempre!
ResponEliminaTot un poema del desig amb girs inesperats. Aquest llexiu m'ha sorprès molt i en canvi, no sé perquè, funciona molt bé. O m'ho sembla. Deia una cançó que el sexe és violència. Com les genives agradides. Tota una explosió al dia a dia.
ResponEliminaSalut.