FORMES PERSONALS
El problema amb les formes personals del verb és que s'omplen d'humanitat, i cal rentar-les amb sabó anti-taques, especialment en les parts que més es toquen. Per això, tota forma personal del verb és cosa de dos: del que les diu, i del que les escolta. Altra cosa és que els faci cas. O sigui: "Estima'm, et beso, t'acaricio, ens mirem, et desitjo...". Temps, aspecte, mode, nombre, persona. El cercle es tanca.
PS. Dedicat a l'I. i la seva xicota, per un comentari seu. Gràcies! ;-)
PS. Dedicat a l'I. i la seva xicota, per un comentari seu. Gràcies! ;-)
Bon dia Cantireta!!
ResponEliminaI si és recíproc són un gust...
Petons de bon matí!
A mi el text em recorda Rodari. Divertit.
ResponEliminaVicent
un post amb un deix de Juan José Millas
ResponEliminaQuants moments d'inspiració que ens presten els amics,oi?
ResponEliminaDeixeu-me dir que malgrat les comparacions afalagadores que fan en aquests comentaris... jo trobo que és Cantireta 100%...
ResponEliminaCom sempre un plaer cantiretejar per aquests barris.
D'això es tracta, no? que les formes personals s'omplin d'humanitat...Sinó es confondrien amb les impersonals...
ResponEliminaPetonets.