DIS-ME REÏNA, no reina...

jaumeoller.blogspot.com.es

Si m'estimes, digues-ho al vidre de la finestra. Que s'enteli perquè el teu cor encara ensopega amb les cendres calentes de la foguera on cremem, a les nits, les paraules que ensinistrem de dia. Si m'estimes, posa l'alè clar damunt de la lleixa, que la llar de foc sigui congruent pel lloc i la funció que li correspon. Si dius que el teu/meu cor et/em pertany, sigues valent per encarar-te al personatge del mirall, als matins, que els defectes també m'escauen, com el serrell llarg i aquella faldilla que no serà motiu de cap quadre realista. Si et vénen llàgrimes als ulls quan penses en tot això, eixuga-te-les. L'amor consisteix en alegrar-se d'estar viu i de que l'altre també n'estigui. Jo sóc valenta: he fet tot el que he esmentat a dalt, molts cops. Per tantes coses, agraeixo que m'estimin. Sense merenga, sense ama(r)gar-se, sense retrets. No sóc reina de res, només REÏNA, substància que lliga l'arbre a la terra i a l'escorça, o CÀNTIR, recipient fet de fang, humil i simple, que reté l'aigua fresca sense necessitat de nevera...