FEELING GOOD...
Treure's la roba, sense mandra, sense càmera ràpida, sense perdre de vista els que ens miren. Deixar-la ben plegada vora la bossa. Assegurar-se de cada moviment, de cada porus obert per cada pestanya tibent. Posar-se bé el banyador, amb innocència, vora les natges. Deixar les ulleres. Entrar a la piscina. Fer-se el mort i deixar que l'aigua acaroni cada plec de mi. Pensar-te intensament, molla. Tot estil de natació esdevé congruent. Bóts de salvació de lycra vénen a rescatar-me. Si no hi ets tu a dins, passeu de llarg.
Uf nena estic sembrat... Torno a ser en dos dies el primer comentari....Estic trasbalsat de l' emocio
ResponEliminaAqui tambe hi deixo un peto mullat d'aigua salada que es la que preferim pel Maresme.
Hola, Cantireta, desitjo ferventment que el primer bot de lycra ja el capitanegi "ell", o si més no, que puguis aguantar a l'aigua fins que aparegui. Tot menys quedar-nos amb la nostra Cantireta...
ResponEliminaUna abraçada estiuenca, Montse!
Així jo també em deixaria salvar :) Bona platja!
ResponEliminaVisca els posts refrescants!!! Bon estiu Cantireta!!!
ResponEliminaQuin bany més suggerent, nena... Normalment em banyo amb les lents posades per veure ben clar qui em ve a rescatar ;)
ResponEliminaPetons en remull
Jo em sembla que no miraré qui hi ha dintre, la qüestió que em salvin, que no sé nadar...Si sóc una rara "avis"...
ResponEliminaPetonets estiuencs.
Estàs feta una sirena d'aigua dolça molt seductora.
ResponEliminaBon salvament!
Jo com la M.Roser, encara que floto em deixaria salvar... Em sembla que ho necessito.
ResponEliminaPetonets Noieta