SOMIAR DESPERTA, PRESA 2
La Renfe ens hauria de fer un monument per permetre que molts i moltes vulguin un vagó per ells solets a l'estiu, en estacions sense fantasmes, per a gaudir de la companyia.... Mentre no passa, la lletra del senyor Phil Collins ens transporta a un crescendo memorable... tanqueu els ulls, somieu... és gratis... ( La Cantireta prefereix un altre partenaire, lo Tom Cruise no me fa gaire lo pes...)
PD. La pel·lícula és "Risky Business", i la senyora despampanant se diu Rebecca de Mornay.
PD. La pel·lícula és "Risky Business", i la senyora despampanant se diu Rebecca de Mornay.
Què hi ha més romàntic que un vagó de renfe? No responguis, es una pregunta retòrica xD
ResponEliminaSí, i tant, on trobaries més romanticisme que en les sotragades, les pintades de les parets, els llums que fan pampallegues, l'amenaça d'un revisor que sembla tret del postfranquisme i que acostuma a parlar en castellà... Jo també preferiria un altre partenaire
ResponEliminaLa nit d'amor més llarga era la del "Sevillano".
ResponEliminaAquell tren que en els anys seixanta anava d'Andalucia a Barcelona carregat d'immigrants i trigava dos dies a arribar.
L'amor a l'AVE ... com els conills :)
Bon dia Cantireta.
hahaha, quanta vida i desig pot haver dins d'un vagó de tren
ResponEliminaja ho diuen que el traca ta del tren posa molt.....
ResponEliminasabies que la Rebeca de Mornay va ser a principis dels 90 la parella de Cohen i que va participar molt activament a la creacio del The Future....
ResponEliminaJo si he d'anar amb un partenaire, vull que me'l canviïn... A mi de joveneta m'encantava viatjar en tren, quan compràvem un quilomètric i tiràvem milles...I també lligàvem!!!
ResponEliminaPetonets de capvespre.