Un, dos, (t)res...
Un or,
una plata
o safata,
i un bronze
en què començar
la biografia
de la fama
improbable. Cable.
Un, dos tres,
una hora del mot que sóc
en les vies de la fita: Vida.
Escombra,
racons,
arestes,
pedres.
res...?
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Tres graons sense sortida, tal és la vida.
ResponElimina;)
Or, escata, mirra.
Elimina:-)
Fama improbable, déu n'hi do la imatge, em recorda una frase del Brossa, si no recordo malament fa "el pedestal és a les sabates", l'escala condueix al no-res.
ResponEliminaBona entrada a l'agost, darling!
M'honoreu amb aquesta cita de Brossa.
EliminaUn agost de "ferragosto", adolescent. :-)
Qui espera fama mereix l'anonimat.
ResponEliminaVicent
I a l'inrevés?
Elimina:-)
No estic segur d'entendre-ho del tot. Malgrat això, el text em suggereix pensaments en direccions que es creuen.
ResponEliminaVicent
Les arestes de les pedres, les escales. Tens raó.
Elimina:-)