Un gos al balcó
Hi ha un gos, al balcó.
Un udol de negre brillant,
un pèl sobre pèl, d'aigua
que diuen cobra peixos morts
en altres continents. Escates.
Ara, un gos i una cadira.
I una persiana, persona
que es replega i s'esquerda
perquè l'amor no és humitat,
un excés en podreix el cos.
Deslligo la corda que amida
gos, cadira i persiana.
El zel de mostrar
allò que (tot i) no vol ser evident...
PS. Per a "Les més valentes". Gràcies, noies... :-)***
PS. Per a "Les més valentes". Gràcies, noies... :-)***
Un gos negre al balcó? Deu ser l'Ànima...
ResponEliminaPetonets.
O no. El gos també és la por.
Elimina:-)
Ostres, una peça tan seductora com desconcertant. Em sembla que hi ha un gos i unes claus amagades en algún lloc.
ResponEliminaSalut.
bona interpretació, Igor.
EliminaSalut!
un gos negre al balcó una persiana i un zel .....críptic però bell
ResponEliminaTot són imatges de la por a mostrar el que hi ha de veritat en la noblesa del gos, la casa i la discapacitat.
EliminaMercès! :-)
L'udol d'un gos sempre gela la sang.
ResponEliminaBell i enigmàtic poema.
Estic d'acord. La nostra sempre et fa saber que hi és... sense corretja.
EliminaGràcies.