200 cm3 cos-a-cos

D'aquesta artista tan original

T'he somiat. T'he dut al capciró dels dits, i amb saliva entrenada per als 200 cm3 cos a cos t'he resseguit els llavis, estimbant-me en cada revolt tancat. La conca de les natges, des de dins, es fa pou perquè hi nedis sense llum exterior. Una síl·laba travada ens espera als relleus dels sospirs: trenca el motlle del metre cúbic en què em tens guardada, no temis vessar-me entre els plecs de la roba que t'esguarda des de la cadira. Amb ulls clucs sóc capaç d'escriure les lletres del meu i del teu nom a l'esquena, el meu mugró fa de carbó i tu n'ets el llenç. I difuminar els contorns d'aquesta boira que ens provoquem: amb el baf dissipar el dubte de la carn enyorada, ser el teu far amb la veu, llegir-me en Braille els noms del delicte. A un pam del melic, quimera redimida en la carn pletòrica de desig. Queda abolida tota paraula de més de 2 síl·labes, amor meu, en el redós del teu ventre...

PD. Bon dilluns de papers, cossos retrobats en variades formes, bolígrafs que escriuen "estiu" sense voler. :-)

Pde2. Durant aquesta setmana "abocaré" uns poemes altament recomanables d'un poeta de qui no n'he sabut res des de fa anys. Prego que, si en sabeu res, m'ho dieu en un correu privat.