Surar

Molt he estimat i molt estimo encara...

damunt del llavi més fidel

i per sota del braç que em serva.

Tot el que veig no és mentida,

i en cada arbre un mot amable

s'hi gronxa i em vesteix.

Del groc un camí sencer,

i una drecera a tu, corriol

de fets ineludibles, de TU.

La sorra es fa pedra.

Hi surem.

De les itineràncies poètiques del 2013. 

PD. Bon cap de setmana. De Teatre, prop de casa. I d'amor, arreu. :-)*