MUDAT DE LUXÚRIA

Desitjats ;-)

Posa't malalt. Te'n donaré motius. Duc roba interior negra, amb una blonda explícita, esdrúixola, tersa al tacte i meravella als ulls. Somriu el pit en veure's mudat de luxúria, Sorneguer, no esbossa més rictus del necessari. Al besllum m'imagines sense armes: no calen collars per lligar-se l'un a l'altre, ni anells per a guarnir el tracte i el tacte entre nosaltres, ni arracades per a regalar-se les orelles amb els diptongs del biaix en què volem gravar-nos damunt d'aquest llenç imaginari. Dues taques negres en aquest cos blanc amb pigues d'óssa menor són bon motiu per a no graduar-se la vista. De fet, amor, en alguns indrets goluts i foscos hom troba la felicitat més llaminera, la que ens dóna la figa i la magrana a darreries d'estiu. I pensa, si encara no et supura el vers pels racons de l'ossada, que els malucs duen blonda. Tots dos.