El vers a la boca, Tardoral...

mea culpa ;-D

Bona tarda a tothom...

No sé de ningú a qui no li agradi la xocolata. Negra, blanca, amb taronja, maduixes, amb fruits secs... cobreix la meitat d'un objecte, les puntes, l'interior... es desfà des de dins cap enfora i ens la mirem com si ja fos als llavis. "Si me'n dónes massa te l'escamparé per la cara, i prepara't, potser en altres llocs". Miraré com te la menges, "mira'm als ulls, he dit als ulls", els pastissers es freguen les mans, és salada i encara amb tomàquet, quina combinació més curiosa. Ingredients aptes per a intolerants a la lactosa, al gluten, als fruits secs... aquí hi teniu tots cabuda. La nostra Tardoral ( o hauria de dir la vostra?) és com el rètol. S'esbocina, necessàriament, per a ser degustada amb temps, amb desig, amb els ulls i la memòria, amb els dits que passen la pell dels llibres (aquest paper que ens rebrega l'ungla i la sang). La Tardoral és xocolata, vers que s'esquinça per la dreta, fulles que cauen a terra per crear un tapís de vivències. Nosaltres en som els fabricants. Vosaltres, el públic, els tastadors... Ara, com en un bon maridatge, poseu-vos els pitets imaginaris del tast que ens disposem a oferir-vos. Ah! i si bavegeu, és un efecte secundari de la nostra màgia a l'obrador.... Gaudiu!

PSst.... El discurs inaugural. :-)