Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
I a ca teva acabareu tots com uns toixons si fa pastissos com el de la foto gaire sovint...
ResponEliminaLa Beatriu pastissera? Això és un pecat poètic en tota regla!
ResponEliminaEnhorabona a la futura pastissera.
ResponEliminaComunico a la seva mare que el peix de xocolata que ens ha penjat és dels que moren per la boca ... ja li falten les dents.
Bona nit Cantireta :)
Nena, la teva filla és un perill. Amb aquests pastissos irresistibles no hi ha qui faci dieta. Vigila que la carn és flaca...però s'engreixa fàcilment.
ResponEliminaQuina pastissera més guapa, la imagine ja amb el davantal i el barret!
ResponEliminaBeatriu endavant!
Aquest peix té la boca a la cua. És genial, molt divertit. Visca la futura pastissera!
ResponElimina