Cordó feliç, Lluc, i sempre

I en prendre't entre els braços, la fragilitat amb braços i cames i aquells ulls que em fitaven, del desig de veure't et vaig parir sense alè entre espasmes de felicitat. I a les 18 hores el teu àngel va quedar-se adormit de l'esforç en mantindre't despert, perquè tot sucre té pòsit si es deixa de remenar. El Dr. Eduard Solé et va tornar a mi, Lluc del meu cos, i mentre em treia la llet tossuda per a revifar pell i ànsies i abraçar-te, entre espasmes elèctrics i fonemes que fóren paraules d'un idioma que domino perquè l'amor em governa, encara el cordó em tensa: em crides si l'epilèpsia et porta a l'enlloc, perquè et pugui fer néixer un i mil cops, com llavors, felicíssim 23 de gener del 2003, a les 10.28 del matí, i la grua ens posava una multa d'aparcament. Cordó i circ feliç, Lluc, i sempre.