BARRUFET

He anat a la botiga que tu defuges, aquella que guaites rere meu com si jo i ella fóssim un miratge, i mentre em mires i somrius, i preguntes "quina disfressa et posaries?" i jo et miro i et torno el somriure, saps que no em vestiria així perquè em fa vergonya, i això que m'he posat a ballar a l'entrar al bar on havíem de sopar... He anat al món infantil que tu deixares a contracor d'un llamp, i t'he comprat un barrufet. Sí, un somriure blau sense samarreta, amb calces llargues i blanques, que és com tu, i tanca els ulls mentre explica el món i al món que fer-se gran és dolorós i que queden els fills, i la lletra escrita com aquesta per a que sàpiguin per on has passat. TU llegiràs aquest blog mentre la botiga, la del nom que m'escau, encara preserva la bondat del món que jo no perdo, perquè hi ha més barrufets com tu a la botiga.