Zel de natres
del Josep, que inspira bellesa ;-)* |
Cada poema té una imatge, i en ressegueixes la coberta amb la mà oberta, i després la meua pell, bellament diversificada. Ets la bellesa de l'idioma que estimo, i la llengua a la qual vesso el paper amb què t'escric, diligentment, cada nit. Zel de natres, blanc de nit damunt l'orella d'ambre on petrifico la teua rialla, cotó d'ametlla.
Ps. Inspirat en el llibre "The Beauty", de la Jane Hirshfield, que ja dorm al meu costat, vetllant la bellesa del món...
Zel, cel. Vessar besar.
ResponEliminaI afegir una L a zel, cel, i deixar l'essa que es faci sorda...
Elimina:-)*
Vetllant la bellesa del món...
ResponEliminaJosep, Jane, cantireta un bon trip que la vetlla molt bé imla fa créixer dia a dia.
:-)*
EliminaSimplement inspirador , m'agrada que els meus treballs donin per fer poemes
ResponEliminaEts un gran fotògraf. Per això l'aire i la llum vénen damunt del paper.
EliminaMuacs! :-)*
Sempre tan inspirada, Montse!
ResponEliminaQuan trobes un home que sap domesticar la llum, no es pot deixar escapar...
Elimina;-)
Una foto magnífica. Uns mots, com sempre, molt suggerents i sensuals, Montse.
ResponEliminaGràcies, de part de tots dos!
EliminaLi dic que contesti... segur que deixa alguna frase encertada!
Abraçades amb quatre braços, amic!! :-)