De l'aire
 |
| d'aquest ull fantàstic, un petó a cadascun ;) |
els pulmons
i un recés per a fer-ne
un niu
avall
cap al tronc
i et davallo
cap al tronc
avall
un niu
i un recés per a fer-ne
els pulmons
de l'aire
PS. Una setmana intensa... dijous ens coneixerem amb l'autor de la foto, i dissabte a casa tenim aniversari. Tot degudament publicat, amb traduccions incloses. Gràcies per passar i deixar petons i g+ :o)*******
Doncs ja et pots omplir bé els pulmons i posar-te les piles!! ;)
ResponEliminaPreciosa la foto.
Aferradetes, bonica!
Des de les rels, i a l'aigua, el cel es fa divisible. Jo hi nedo, hi versifico, hi camino. No sóc un miratge. Li diré...pro crec que ja està llegint... ;-))
Elimina:-)*
T'aplaudeixo l'adaptació del poema a la foto. Preciosos tots dos, amb la teva característica intensitat.
ResponEliminaBona setmana doncs... amb els petons corresponents.
És curiós, això de la tecnologia. El Twitter ens ha permès saber que vivim relativament aprop, que la meua estimada Segarra li dóna domicili, i que ens complementem. Gràcies... sempre em treus un somriure quan et llegeixo.
Eliminapetons als ulls, i versos a les mans.
Genial tot !!! Enhorabona. Davall a casa del pares a fer un alè .
ResponEliminaSalut i alegria.
Joan, amic,
EliminaAquest fotògraf em treu els versos com una carícia a la galta. Sembla màgia...
Salut, i un bes enorme!
Molt maco!
ResponEliminaTu sí que ets MACO!!
EliminaUna abraçada ben forta!
Molt bonic.
ResponEliminaVós sí que escriviu coses BELLES. M'emociones sempre, nena...
Eliminapetons, estimada!!
Aire.
ResponEliminarespira'l!
I eixamplar l'alegria que llueix en la pell.
Elimina:-)******
Petonets portats pel vent, i un brí del romaní florit de la terrassa de casa...
ResponEliminaDuc la sina perfumada gràcies a la florida...
Elimina:-)*
Com l'obra i la seva interpretació, m'encanta!
ResponElimina:-)
EliminaPetons, maca!
Molto bello ! Auguri !
ResponEliminaGrazie tante, auguri anche a te!
EliminaBacio!
Preciós!
ResponElimina