Caos eròtic
Perquè la veu em duu a la posta, i la lluna d'avui era el rovell de la teva damunt la meva, i perquè la rialla és riell de vestits cenyits negres...perquè la pell és blanca tant a l'hivern com damunt de les sorres... uns haikus que no cuinaràs, però et couran poc a poc. Repassa les síl·labes, com ho faries amb els marges...
desglaç de pell
cirereta d'arboç
sucre, mugró
desglaç de pell
cirereta d'arboç
sucre, mugró
abans, un bes
prens el cafè de prop
sóc tassa adient
quin goig el gust!
restar el plat. Cullera,
sense dents...
Les arracades.
ResponEliminaUna tendra carícia
quan no són llises.
Una arracada?
EliminaPenjo un petó
de la turgència
de la pell urgent.
No li cal parella.
Em diu sí, segella'm.
:-)
Aspres per fora, dolces per dintre, delicioses...
ResponEliminaCom la poeta, si es desvesteix adientment.
Elimina;-)