Allò del 1991

Passo a net unes quartetes satíriques, en un full, per ser llegides en públic aquesta tarda, a Lleida. Fins aquí tot correcte, oi? Sí, clar. Resulta que les vaig escriure el 1991. M'agrada ironitzar sobre el que no puc canviar. Voldria canviar-ho, però m'he de limitar a acceptar-ho. Aquí rau la força del poema, a posar distància del que ens fa mal, i apropar allò que ens acosta. 

Pd. ...els poetes som uns pesats, i no sóc la primera en dir-ho...però necessaris per entendre aquests congèneres anomenats "homo sàpiens" ;-)

Pd. Si algú a qui NO li agradi la poesia vol alguna quarteta, amb gust la posaré aquí, entre samfaina i quatre patatones :-D