Avui faig 52 anys

Avui faig 52 anys. Amb una pell més gruixuda, unes diòptries menys acusades, uns ulls notablement petits, i un cor rejovenit. He dut a eixamplar l'anell que ma mare em va regalar, i he sabut que alguns diamants ho seran per sempre, encara que ara els plori amargament. Gràcies per ser-hi, amics. Per llegir, per abraçar-me, per difondre aquesta versió urgellenco-segarrenca de la Montserrat Aloy, tot i la sequera, contra tot pronòstic. Alçada i resilient, sempre. Us abraço molt fort. 

PS. Us regalo, com acostumo a fer, la meua traducció d'aquest preciós poema de vida i sensibilitat de la Kim Addonizio

WINE TASTING (Cata de vins) de Kim Addonizio 

Crec que percebo la pell clivellada.

Estic força segura de l'olor de les cireres

d'un Shirley Temple que em va pagar mon pare

al 1959, en un bar a Orlando, Florida,

i del clor de la gorra de bany de ma mare. 

I els petons de l'últim hivern, com sal damunt de gel negre,

com la lluna llençada ben lluny de la terra. 

Quan en Li Po bevia vi, la lluna es capbussava

dins del riu, i el deixava encantat.

Probablement va tastar la rialla.

Quan la meua amiga Susan beu

es posa a plorar perquè és irlandesa

i no té fills. M'agradaria tastar,

un altre cop, la pluja que vingué

una tarda i per poc no va caure

on era jo, així que m'hi vaig decantar,

desperta en tots dos mons alhora,

sabent que s'acabaria i se me'n fotia. 

©Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca