11 anys de cantireta
Passeu a felicitar, si voleu. De la manera que més us agradi. Gràcies per la confiança, la paciència i l'amistat. La peça de jazz la dedico al meu estimat company de trajecte de vida, sense el qual tornar a casa no tindria sentit. Petons i abraçades 1000.
Ps. Al tornar, que per raons que ara no puc explicar hem de viatjar d'una manera homèrica, us escriuré a tots. ❤
Felicitats i per molts anys (i posts) més!
ResponEliminaFarem el què podrem! :-)
EliminaMés d'una dècada per aquí ja, per molts anys!
ResponEliminaJa soc púber...ara imagina quan entri a l'adolescència! :-D
EliminaPer molts anys i per molts posts! Que en siguin molts més!
ResponEliminaSi el temps el mesuro bé. ja hi pots comptar!! Petons, estimada!
EliminaMoltes felicitats per l'aniversari i ànims, per seguir-ne escrivint molt més, amb una banda sonora com la suggerida per tu, no serà difícil ! ; )
ResponEliminaLa música sempre m'és la companya fidel, i explica coses que- només amb la lletra- em resulten massa doloroses. Gràcies, amic. Abraçada ben forta!
EliminaSeguir escrivint en aquest espai íntim i obert al món alhora, de vegades ens manté vius. Per molts anys, cantireta! Una abraçada!
ResponEliminaDafne estimada... quin goig llegir aquest comentari aquí! :-) Oi Tant, escriure és deixar petja del que vivim o desitgem. Més abraçades de retorn!!
EliminaDel meu primer blog, dotze anys. Els que persistim som els que valem la pena.
ResponElimina