Copiem de l'Estel Solé
foto de @nicolehoneywill |
A classe, copiem estructures poètiques i les refem. Perquè així aprenem dels mestres, i pensem com som nosaltres, com humans. Ens va agradar aquest poema de l'Estel Solé, i aquí sota trobareu la versió inèdita i sense signar dels meus ex-alumnes, que no volen crèdit però sí un "gràcies!" per aquest poema collonut. Gaudiu i comenteu, si us ve de gust.
No sé
si buscar-te o perdre't,
si comprar-te o vendre'm,
si ofegar-me o respirar,
si katana o margarides,
si preguntar i disparar o disparar i preguntar,
si sortir o quedar-me aquí,
si bòxer o eslips,
si penso o passo de tu,
si Bardem o Almodóvar,
si aigua o gasosa,
si rumiar o pensar,
si anar-me'n o venir,
si un matí al coixí o una tarda a Caldea,
si l'àngel de l'esquerra o el dimoni de la dreta,
si totxo, cartró o ganivet,
si sal o sucre,
si un dia més, o porta i final.
Pues té un dubte raonable ! ; )
ResponEliminaMolt bé, bona setmana !
Gràcies, Artur.
EliminaIgualment!
Saps que m'ha agradat molt la versió dels teus antics alumnes? no tenen res a envejar a la versió original...Jo també els donc un" gràcies".
ResponEliminaNo sé
si albada o capvespre,
si blavor o grisor...
Petonets, Montse.
Moltes gràcies per aquestes paraules tan maques, m'omplen de joia i agraïment cap a la feina i cap a ells :-)
EliminaEls ho diré, i transmetré les teues paraules.
Petons grossos, M. Roser.
M'agrada molt la poesia de l'Estel Solé, no m'estranya que sigui tan inspiradora...
ResponEliminaDoncs jo somric i aplaudeixo.
ResponEliminaGràcies