Ves al contingut principal

REFUGEES, de Brian Bilston

"(...) el món es pot veure d'una altra manera (...)"


Aquest post ja fa dies que l'hauria d'haver escrit. De fet, segur que hi haurà que em dirà "Montse...que ja fa dies que és al Face... com és que no l'has posat al teu blog? Va tot bé?" He estat uns dies una mica baixa d'ànims, però ara ja estic millor. Hem fet un parell de bolos, i he encetat una temporada a l'Instagram, amb fotos surrealistes de l'entorn. Ran d'un fil de conversa de l'AELC encetat al Gmail, en què el Guillem-Jordi Graells demanava si algú ja havia traduït al català el magnífic poema reversible del Brian Bilston (el trobareu AQUÍ), vaig posar-me en contacte amb ell... estic de vacances i vaig pensar que podia dedicar-hi temps. Per poc no perdo alguna neurona refregida, però el resultat és noble i necessari. Llegiu-lo del dret i de l'inrevés, i veureu que amb la mateixa estructura sintàctica l'emoció canvia... Compartiu, copieu, feu-ne difusió, sisplau. I gràcies, sempre, per ser-hi i deixar molles. Molts petons. 

Ps. Us copio la resposta que l'autor del poema, en Brian Bilston, deixa al seu blog, per la petició de traduir-lo i de fer-ne difusió. És un honor rebre aquestes lletres... :-)

Thanks, Montserrat. Sorry about the delay in responding – I’m on holiday at the moment. I’d be honoured to see this poem in Catalan – whatever can help to raise awareness. So, yes, please do go ahead.

REFUGEES, de Brian Bilston


no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són
benvinguts aquí
hauríem de fer-los
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc no hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que

el món es pot veure d'una altra manera

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


Comentaris

  1. Enginyós i molt regida la traducció! Em pregunto que en pensaria en Salvat-Papasseit. Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  2. Volia dir "reeixida". En culparem l'autocorrector.

    ResponElimina
  3. Fa uns quants dies que ho vaig llegir a un altre blog, no sé qui l'havia traduït! Recordo que vaig comentar que algú es podia oblidar de llegir-lo només del dret...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Que despistada, era la teva traducció al blog Truquem al gegant del pi...

    ResponElimina
  5. deixonel meu blog de poesies per si vols visitar.lo gracies.
    http://anna-historias.blogspot.com.es/2016/07/mort.html?m=1#comment-form

    ResponElimina
  6. Aquest tema permet molts poemes, tot i que la poesia social no se m'hauria de donar, a "Relats en català" vaig guanyar un dels Niporeptes.
    Estic contenta que et trobis bé.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX