Ves al contingut principal

AL·LÒS 3 DELÍCIES

Ces53, Return of the three funny types, 2009

 ... i veient el caire de les coses, pel tombant neurolític i aproximant-se a la caspàstrofe pollinotímica del món mundial, aquell país encarregà al país veí brodar els 3 símbols de la nació en tots els llocs que hom es pot imaginar: calçotets, draps de cuina, cortines de dutxa, mocadors de paper, domassos i senyeres independents. Altra cosa era que sabéssin què significaven. Uns deien que eren les inicials del nebot del dictador, també conegut com a  CESsionari de l'economia patriòtica, cap a la butxaca pròpia, ésclar. D'altres deien que era perquè havia patit una CESària en el moment més inoportú amb una dona de nom desconegut, amb la conseqüència de mutisme temporal i dolor esborronador a l'engonal. Altres, més benpensants i lleugerament sorneguers, afirmaven que la paraula CES no era altra cosa que l'acrònim de Cepat, Erèctil i Salaç, que en el seu idioma era sinònim de "Tenòrio".  Fos com fos, allà on es presentava la delegació del país innombrable amb aquests 3 dracs, la premsa seriosa afegia aquest subtítol a les notícies: "Al·lòs 3 delícies". I encara hi són, mirant de convéncer tots els turistes despistats que la política que allà se practica és una cosa seriosa...

Palticipació lleugelament seliosa als Lelats Conjunts ;)

Comentaris

  1. política seriosa? on on que hi vaig a fer una foto.
    Un lelat pleciós pel una palticipació a lelats conjunts. Una ablaçada

    ResponElimina
  2. Aquests dlacs , no semblen gaile agladables, jo dilia que són folça aglasius...
    Ablaçadetes.

    ResponElimina
  3. Cantileta... sona bé!, i cantineta, i... Ets una clac!
    Petons!

    ResponElimina
  4. M'has fet liule de valent, pel mol seliós que sigui aquest lelat! :)

    ResponElimina
  5. Un lelat amb toc gastlonòmic. Has blodat la històlia dels tles dlacs. :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX