S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 10 de desembre de 2013

BEATUS ILLE...

Del bloc de l'Alba Pifarré.

Beatus ille ...


Benaurat aquell qui  és afable
sabent incerta cada cosa,
qui amant la bellesa no gosa
fruir en excés l’insondable,
qui reté el gest d’un somni amable
com el breu esclat d’una rosa,
qui estima el que és ver i immutable.
Benaurat qui del temps reneix,
qui ignora l’hora turmentada,
qui etern viuria sense bleix
una infantesa mai trencada,
qui el cor ha oblidat al relleix
d’un cingle ombriu i és tot mirada.
Sallent, 7-2-94

PD. D'un poema de Joan d'Irlanda. Gràcies, amics meus. 

9 comentaris:

  1. Que maco Cantireta! Una abraçada per tu i pel Joan, que encara tinc els seus poemes gravats als sentiments!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com no puc honorar-vos, després de formar part d'aquell vespre memorable?

      Petons, més propers.

      Elimina
  2. I benaurat qui sap escriure bons versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té un vers increïble. I no em canso de llegir-lo.

      Elimina
  3. "qui etern viuria sense bleix/ una infantesa mai trencada", m'agrada molt, crec que el comentaré al meu bloc!

    ResponElimina
  4. Benaurada Cantireta! Gràcies per compartir aquest poema i l'imatge que l'acompanya. Quanta bellesa!
    Gràcies, també a l'Alba i en Joan, per la part (important) que els toca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hom, quan pensa amb el cor, sembla més vulnerable del que realment és.

      Són excepcionals, tots dos :-)

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!