ANNA GIBERT
El color. No és el batec que el delata... però talment un raig de foc en tres ventricles. A la mà, el pes de l'ànima. Arriba't a aquest gris dividit, i fonem-nos-hi.
pd. Fotògrafa recent coneguda, té obra a Tumblr. Properament, una altra foto amb peu ;-)
Es recolza en el banc alhora que vola amb els globus, molt ben trobat!
ResponEliminaTé fotos molt maques. Ella també :)
ResponEliminaCuriosa foto. En buscare mes
ResponEliminaT'agradaran. I donen per pensar :)
EliminaUnes paraules amb molt pes. La foto és maquíssima.
ResponEliminaGràcies per les paraules...es mereixien tota la delicadesa possible. Li diré que t'agrada...estarà molt contenta.
EliminaUn petó, nena :-)
" No sé si deixar anar els globus, o sortir volant amb ells"...
ResponEliminaPetonets.
Si em deixo anar,
Eliminaamor,
traspassaré a l'altra banda.
Maijo
:-)
Doncs em sembla una magnífica composició fotogràfica... Que em provoca sensacions que no sé dir.
ResponEliminaSalut.
La miraré intensament als ulls, i mentre intentaré explicar les teves (i meves) sensacions. La donaré als alumnes...a veure si algú en treu frases potents. :-)
EliminaSalut, Igor. I gràcies.
És la idea constant de fugir, de volar molt lluny. Si no tu, almenys una part de tu.
ResponEliminaPerò gairebé mai ho fem perquè estem molt arrelats i tenim por de canviar. I pensar que només hauria d'obrir ... la mà.
(Quin rotllo, oi?)
Bona tarda i Bon Nadal Cantireta :)
I si obre la mà i l'ànima també se n'hi va? I si els globus eren el senyal de que ella esperava en la negra nit...? I si ella es lliga a la imaginació tot i la grisor del paisatge interior, per tenir alguna cosa a què recórrer si es perd entre les clivelles de la fusta del banc? I si...?
EliminaBon Nadal , Pere. I un petó :*