TIPOGRAFIES
El van posar en una peanya, però degut a un error tipogràfic es convertí en pestanya. L'ídol caigué perquè pesava massa.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Devia ser pel café con leche.
ResponEliminaAi aquets ídols!
La màscara de les pestanyes era molt negra. De lluny semblava una columna. De foc ;-)
EliminaBentornat, maco.
¿Ha anat bé el viatge?
ResponEliminaEstranya peanya, la pestanya.
Molt bé, Olga. Fred, perquè Leipzig no és Roma, però bé. Relació alumnes nostrats-estrangers bona, relació coordinadors catalans-alemanys excel·lent. Llàgrimes en marxar, regals d'estimació molt ben pensats.
EliminaLa pestanya és un oxímoron. Alguns ídols ho són pel fet de veure'ls només amb els ulls, no amb l'enteniment.
Una abraçada ben calentoneta! ;-)
Sempre s'ha de buscar l'equilibri, sinó passen aquestes coses...
ResponEliminaPetonets.
Els ídols en pestanyes han de ser minúsculs.Com bacils, per exemple. O virus...
Elimina;-)
Un perill les peanyes i els pedestals: val més tocar de peus a terra.
ResponEliminaTot el que és dalt, pot caure. Sense tremolors que avisen, em temo ;-)
EliminaVa caure per la llei de la gravetat.
ResponElimina:P
Petons.
La gravetat de l'assumpte :-D
Eliminajo he vist alguna peanya obstruint la visibilitat d'uns ulls peciosos.
ResponEliminaSalutacions!!!
Si eren tan bonics, escarni per a la peanya!
EliminaSalut i abraçadetes! ;-)