BEATUS ILLE...
 |
| Del bloc de l'Alba Pifarré. |
Beatus ille ...
Benaurat aquell
qui és afable
sabent incerta cada
cosa,
qui amant la bellesa
no gosa
fruir en excés
l’insondable,
qui reté el gest d’un
somni amable
com el breu esclat d’una
rosa,
qui estima el que és
ver i immutable.
Benaurat qui del
temps reneix,
qui ignora l’hora
turmentada,
qui etern viuria
sense bleix
una infantesa mai
trencada,
qui el cor ha oblidat
al relleix
d’un cingle ombriu i
és tot mirada.
Sallent, 7-2-94
PD. D'un poema de Joan d'Irlanda. Gràcies, amics meus.
Que maco Cantireta! Una abraçada per tu i pel Joan, que encara tinc els seus poemes gravats als sentiments!
ResponEliminaCom no puc honorar-vos, després de formar part d'aquell vespre memorable?
EliminaPetons, més propers.
I benaurat qui sap escriure bons versos.
ResponEliminaTé un vers increïble. I no em canso de llegir-lo.
Elimina"qui etern viuria sense bleix/ una infantesa mai trencada", m'agrada molt, crec que el comentaré al meu bloc!
ResponEliminaLi agradarà!
EliminaJa he fet el meu comentari!
EliminaBenaurada Cantireta! Gràcies per compartir aquest poema i l'imatge que l'acompanya. Quanta bellesa!
ResponEliminaGràcies, també a l'Alba i en Joan, per la part (important) que els toca.
Hom, quan pensa amb el cor, sembla més vulnerable del que realment és.
EliminaSón excepcionals, tots dos :-)