Ves al contingut principal

BOSCOSSOS

www.vilanova.cat

BOSCOSSOS

Verds braços de força
perenne. Capçades i cordes
en les conques més còncaves.
Sigues oxímoron del bosc,
estella que desclava el dubte,
i morir entre molses, horitzontals,
i renéixer en la saba del nom
que em pronuncia...,
bosc blanc de llavor(s).





Comentaris

  1. Em som familiars aquests boscos , allunyats de qualsevol maleida realitat . Per a perdres en infinita tranquilitat.
    Si he entes el poema perfectament però jo en faig aquesta interpretació , talment humana geografia d´errada natura.

    Gaudim-ne idò de boscos i cosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot verd en bona companyia esdevé bosc i cos :-)

      Un petonet.

      Elimina
  2. Un vídeo preciós...Aquestes imatges, acompanyades d'aquesta música tan suau!
    Tot i que el poema parli d'un altre bosc...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Roser. Vaig sentir la cançó a la ràdio (Catalunya Música) i en veure el video no m'hi vaig poder resistir.

      ;-)

      Elimina
  3. Una delícia...

    Yo vull ser arbre i viure en un bosc oblidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com plegaré els bolets
      i m'ajauré sobre la fràgil molsa
      si el bosc no apareix
      en cap mapa de la memòria?

      Petonets, maco :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX