PARAULES GRUIXUDES
 |
| no hi visco, però m'hi trob bé, a ca la Remei :* |
Genealogia. Paraulota que designa de qui venim i a qui passem el registre. Com a mostra, i sense que servisco de precedent, la que se fa dir cantireta és coneguda per aquestes baules:
1. La dona de.
2. La jove de.
3. La cunyada de.
4. La mare de.
5. La professora de.
6. La propietària del cotxe.
I finalment, last but not least, la que viu a CAL NICASI. Que així se coneix casa meva, des del segle XVIII, crec. La que dóna nom al bloc no existeix...almenys en la memòria immediata dels vilatans amb qui més tracte tinc. Per suposat, que el bloc és totalment transparent...o invisible, en fi... I vosaltres, com sou reconeguts, pel nom i cognoms, o per la filiació emocional-carnal-econòmica-laboral-carcamal.... amb els del poble gran/ciutat/pople pitit/pont/túnel on viviu?
Al poble on visc ara sóc la ex de o la mare de, al poble dels pares ´soc la noia de Cal Marino ;)
ResponEliminaBon dia cantireta deCal Nicasi!!
Ara no sé què dir-te... és complicat el meu cas. He parat per tants llocs que ja no sé massa com em diuen. per uns anys que vaig viure a Andorra dels 8 als 18, amb tota la família, al poble dels meus pares i fins i tot en altres àmbits ens diuen els d'Andorra, tot i que fa més de 40 anys que no hi visc. Per aquí a la Floresta, hi ha qui em coneix de primera mà i aleshores sóc la Carme i hi ha qui em coneix a través dels meus sogres i marit i aleshores sóc la Carme de cal Rello. Però crec que més sovint em coneixen pel meu nom i cognoms, encara que segur que em descuido coses...
ResponEliminaforça complicat ser dona sense més, passes de ser la filla de..., la dona de... la mare de...
ResponEliminaFora del món blocaire (on sóc Novesflors, nom que m'agrada i al qual ja m'he acostumat, és com la meua pell), depén dels cercles. En la majoria em coneixen pel nom, però en altres sóc "la mare de", i en algun altre "la xica" (tot i la meua edat...:)
ResponEliminaAcí a València no se'ns planteja aquesta qüestió, ni tan sols ens coneguem.
ResponEliminajaja bonissim Cantireta. El fet és que això dels renoms de les cases fa segles que funciona i encara avui en dia molts d'ells els utilitzen.
ResponEliminaOn visc ara, soc la mare de... A Barcelona depèn, al barri on vaig néixer soc la filla de... la neboda de... On vaig viure de casada soc la mare de... i jo mateixa. I a la xarxa son un bruixa :)
ResponEliminaDins el context escolar "la mare de la Clara", per la família política "la dona d'en Xevi" i per la meva família i amics la Loreto. Suposo que per la gent del poble on no visc des de fa més de deu anys no se'n recorden de mi :)
ResponEliminaJo vinc del futur.
ResponElimina:P
No treguis les paraules, no... no sigui que et robin el blog els extraterrestres...
ResponEliminasóc la profe de......la tutora de, la filla de ....de fet cada moment podem ser allò que fem
ResponEliminaA mi em passa una mica com la Carme i és que he viscut a 7 pobles diferents...
ResponEliminaPerò el llegir les teves paraules m'ha transportat als pobles petits que he viscut, que realment, a les persones, se les nomenava de totes aquestes maneres i més...
Jo, pel mig poble que hem coneix (i són molta gent), sóc la Roser...
Petonets.
Jo sóc l'Alba de cal gallefo..... :D I ara, he passat a ser una mica de cal Folguera.... coses del matrimonio! :P
ResponEliminaSeria mal d´anomenar per tots els mots que som conegut, l´important es que tu sapis com em dic i em diguis com vulguis.
ResponEliminaM´agrada dir però que s´avia era n´Esperança Provins i som fill de na Llúcia i en Siscu . I si demanes per en Joan "locura "o s´insubmis , et sabran donar-te referències. Som s´homo de N´Aida i pare d´en Hèctor i na Viri .
Jo al barri, a Sants, sóc la Glòria i a Sant Antoni, era la nena de can Morera.
ResponElimina