COM CAL·LIGRAFIA
No sempre s'és prou just. De vegades empetitim el moment perquè ens casi amb l'altre, molt més gran, que el precedeix. No sempre diem la veritat amb la paraula, ni el cos és el veritable pont entre jo i el món. Humilitat, reconduir, repensar, demanar pel camí verbal correcte si ens hem perdut...somriure, i tornar-hi. Sempre, com qui fa un exercici de cal·ligrafia.
pd. Ve del divendres...passa a dimarts, espero que amb encert.
L´unica escusa permisible per a no dir la veritat és la de no fer mal . Llevat d´aquest cas, somriure i demenar coordenades esdeve un exercici d´humiltat sempre encertat.
ResponEliminaGràcies per recordar-m´ho.
Petons encertats.
P-d tant de bò fosin aixi de facils els esquemes elèctrics , els manòmetres i conser-var la calma per a no rompre la cara al metge forense ( he encertat el cami perque em sent valent ) .
Soc de les que penso, potser equivocadament, que sempre s’hauria de dir la veritat per dura i dolorosa que fos.
ResponEliminaDe vegades el nostre sentit de la justícia, no casa amb el dels altres i és difícil saber de quina banda està...
ResponEliminaPetonets.
Crec que com la cal·ligrafia, en la vida i en les nostres relacions personals, anem fent millor lletra i menys faltes d'ortografia conforme van passant els anys i adquirim més experiència.
ResponEliminaBona setmana!
A TOTS:
ResponEliminaGràcies per fer-me pessigolles a la vida. Rebeu una gran abraçada amb bona lletra i sense faltes :-D
Abans de llegir faré una prova.
ResponEliminaMira... avui si.
ResponEliminaNi recordo els comentaris que el teu blog no m'ha acceptat.
No em passa en cap blog més.
No sé si es un problema del navegador, o que tens instal·lat algún programa que dificulta la inserció de comentaris.
Per no parlar de les maleïdes paraules de verificació de comentaris que amargarien fins-i.tot a Mary Poppins.
Provaré amb la caligrafia emocional.
Petons.