METAFÍSICA
 |
| D'aquest ull tan màgic ;-) |
Fou, va passar.
Fou, per tant va passar.
Sempre en aquest ordre irreversible,
perquè aquestes són les normes d'aquest joc perdut.
Conclusió banal, ja no paga la pena ni escriure-la,
si no fos pel fet inqüestionable,
un fet pels segles dels segles,
per a tot l'univers, com és i com serà
de que quelcom fou veritablement,
mentre no va passar,
fins i tot el fet
de que avui has menjat fideus amb cansalada.
Del poemari "Aquí", de la gran Wislawa Szymborska. Traduït del castellà per Montserrat Aloy i Roca.
Jo avui he menjat coliflor amb beixamel, això és ... inqüestionable i res metafísic.
ResponEliminaPerò seguint aquest raonament i el que planteja la Carme avui en el seu bloc, et puc dir que quan parava de mastegar s'escoltava un silenci de color verd i això ... si que és qüestionable!
Ara bé, a aquesta hora ja torno a tenir gana i no sé si tot això va passar.
Bona nit Cantireta :)
:-))
EliminagRÀCIES, pERE!
Doncs jo he menjat un llom al vi amb cebetes. A veure si després de festes no haurà passat mai. :)
ResponElimina?? I perquè no me convides? :-))
EliminaAbraçades, Rafel.
Ya sabes que me hace ilusión que utilices mis fotos para tus magníficos textos. En este caso, tan metafísico que no lo pillo, será que estoy dormido todavía, tan seguro como que ayer comí arroz con pollo, jajaja.
ResponEliminaPetons.
No sé qué comí ayer. Sé que hoy he cenado...lo cual ya es mucho :-))
EliminaBesotes!!
Ben obvi :)
ResponEliminaOví? No, fa dies que no menjo corder... :-))
EliminaSempre m'ha resultat curiós com el present és totalment relatiu, perquè de seguida es un passat tot i que pròxim.
ResponEliminaBon any, Montserrat!
El present de fa 5 minuts era portar el petit a dormir. Un somriure que dura :-))
EliminaBon any, preciosa.
Aquest és el camí. Aquesta és la poesia que m'arriba i m'agrada. Pendent de llegir-la en forma de càrrega de profunditat si un dels seus versos fos un submarí. Els Nobles sí serveixen, algun cop, per alguna cosa.
ResponEliminaSalut.
Igor, el teu comentari eixampla el meu cor i em dóna forces per continuar escrivint. Els Nobel són excel·lents per donar-nos càrregues de profunditat... i salvar-nos de la inmundícia.
EliminaUna abraçada, xiquet. :-)
Magnific aquest poema. De seguida el vaig llegir i cercar l´autorai altres poemes.Fins avui no he pogut contestar .Ara ja heacabat ( de moment ) amb metafisica termodinamica .( els examnes bastant bé...supos ) Dilluns recomençam però ara et dic que n´he de fer la meva pròpia versió que enllestida l´envio. Gràcies per compartir coses tan excelents.
ResponEliminaSense normes guany la vida sense jogar , com a bon llibertari vegetaria que ha menjat ensaladilla.
Pasa que és poesia . Pasarà que ferè el poema.
Gr6 . Abraçades saludables i amb eima . ;)
Tot el que facis em semblarà bé ;-) Però passa per aquí, que la teva petja em dóna guspires....
EliminaAbraçades amb força salut encomanadissa! ;-)