COM JONC DE RIU
 |
| Tinc la Remei a favor meu ;-) |
Verticals i tot, la grafia del pes no ens dóna ales. O ens corba en el desig de romandre sempre desafiants. Com jonc de riu, humida però mai corcada.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
La grafia del jonc, genial, cantireta,
ResponEliminaque tingueu un fantàstic dia de reis!
Llapis de carbó, que sempre s'ha d'humitejar amb llàgrimes o suor...
EliminaGràcies, Reina. :-)
Fins i tot horitzontal el sentit ens fa volar . Drets en orgull però. Corcant lo indesitjable i d´humitat per aquesta illa n´esteim redons. Maldamnet l´artrosi els osos aguantan de rebeldia i poesia . M´ha encantat !!!
ResponEliminaAqui deix aquestes bones vibracions , esper que siguin del teu gust :
http://www.youtube.com/watch?v=3iN7PCgZRmE
salut i alegria. : )
Drets i orgullosos de tenir-te. Corcons de poesia, mirant de foradar tota paraula d'enveja en admiració.
Elimina:-)
Que maco, cantireta!!! Quin bon tàndem la Remei i tu!!!
ResponEliminaA veure si m'inspireu i fem un diàleg poètic... ;)
Tu i jo,
ens dibuixem fins l'infinit
de grafies corbes...
Entre batecs d'ales
i reflexos tremolosos.
Tu i jo
com punts suspensius
que s'afonen.
Demà començo a treballar. Hi aniré pensant i passant, la meva Musa sempre té mots adequats...
Elimina:-)
Cantireta, m'enduc la foto, els teus mots i els meus pels meus diàlegs del cap de setmana... amb tots els enllaços corresponents...
Elimina:) si et sembla bé... clar!
Molt bé, em sembla :)
EliminaGràcies!
Fimbrant com un jonc...
ResponEliminaBona nit de Reis Cantireta.
Entonada en LA. Femenina.
Elimina:-)
It's a nice photo! :)
ResponEliminaThanks. You can translate this page with the Translator device on the right of the blog.
EliminaWelcome and keep coming back! ;-)
Que bo, mai corcada en la corba. La foto és impressionat.
ResponEliminaSalut.
Gràcies, Igor. Les fotos de la Remei sempre em treuen paraules.
Elimina:-)
No tens preu amiga...
ResponEliminaAbraçades!!!
El teu ull i sensibilitat són extraordinaris.
EliminaAbraçades, nena!!
Forta i flexible.
ResponEliminaInvencible.
A l'estiu menjo l'arrel del jonc, fresca i blanca, de gust exòtic. Ales plegades són un moment d'espera, una pausa en gris.
ResponEliminaQue tinguis una bona setmana post festes.
Dimarts d'espera, demà tornem a la càrrega de maleta amb papers. L'escriptura dels dies...
Elimina:-)
Que bé que suporten el pes del ocellets, aquests joncs flexibles i forts
ResponEliminaI ells es posen al damunt com si tinguessin tot l'espai per aterrar...
Eliminasembla un codi de barres
ResponEliminaNo hi havia pensat, Pons. Gràcies!
Elimina:-)