BOSCOSSOS
 |
| www.vilanova.cat |
BOSCOSSOS
Verds braços de força
perenne. Capçades i cordes
en les conques més còncaves.
Sigues oxímoron del bosc,
estella que desclava el dubte,
i morir entre molses, horitzontals,
i renéixer en la saba del nom
que em pronuncia...,
bosc blanc de llavor(s).
Em som familiars aquests boscos , allunyats de qualsevol maleida realitat . Per a perdres en infinita tranquilitat.
ResponEliminaSi he entes el poema perfectament però jo en faig aquesta interpretació , talment humana geografia d´errada natura.
Gaudim-ne idò de boscos i cosos.
Tot verd en bona companyia esdevé bosc i cos :-)
EliminaUn petonet.
Un vídeo preciós...Aquestes imatges, acompanyades d'aquesta música tan suau!
ResponEliminaTot i que el poema parli d'un altre bosc...
Petonets de bona nit.
Moltes gràcies, Roser. Vaig sentir la cançó a la ràdio (Catalunya Música) i en veure el video no m'hi vaig poder resistir.
Elimina;-)
Una delícia...
ResponEliminaYo vull ser arbre i viure en un bosc oblidat.
Com plegaré els bolets
Eliminai m'ajauré sobre la fràgil molsa
si el bosc no apareix
en cap mapa de la memòria?
Petonets, maco :-)