Ves al contingut principal

DESPULLARIA EL CARBÓ

www.marinamartori.cat
Afilaria el llapis, amor,
per clavar-lo al guix de la feblesa,
dessagnar-lo, fet pols,
cremar-lo en l'entesa
del paper i el canell.

Despullaria el carbó, amor,
i te'l posaria als ulls verds
mentre l'or de l'antigor
ens llueix bé en la feblesa.
Escriure "tot" en la teva pell...

Guardo el llapis, amor,
per a la vellesa
de la tremolor al canell,
del pergamí en la teva pell,
i de la molsa en la sotilesa...

PD. Bon dilluns. I no, no faig vacances fins ben entrat l'agost. 
:-) 

Terrible Love by The National on Grooveshark

Comentaris

  1. Bona setmana, cantireta, amb molt d'amor ... Tant com du el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carbó olorós...s'escampa pel meu calaix.

      Elimina
  2. Esmolant llapisos per a punxir cosos i ments.
    M´agrada emperò que sia per a deixar senyal d´estima.

    Salut i alegria.

    Besades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre estimo la fusta i el carbó, senyals físics de l'esperit.

      Més besades, sempre sinceres... :-)

      Elimina
  3. Quan arribin les tremolors marxaré.
    No vull viure-les.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si no et vénen, i et troben sense haver-les trucat?

      No sabem quan, ni sabem si se n'aniran aviat...

      :-)

      Elimina
  4. Escric sobre paper blanc
    i ressegueixo les paraules
    com ressegueixo els teus llavis
    amb un llapis de color...

    Bona tarda Cantireta:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram. Dóna per marxar de la línia, aquest llapis de color...

      :-) Un bon vespre, Pere.

      Elimina
  5. Escriure-ho tot al teu cos, pot el gaudi del cos dir-ho tot? El gaudi és el tot, allò simbòlic en l'amor queda arraconat com l'amor fetitx per a un bon amant.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'aginollo davant d'aquestes paraules tan maques.

      Un bon amant. Uf. :-)

      Elimina
  6. Ahora que la gente escribe con ordenador o con móviles, casi es una rareza el hacerlo con lápiz, un acto de amor en sí a la escritura.

    Precioso poema, Montse.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias, querido chapiniki. Me haces feliz con tus palabras.

      Besos...

      Elimina
  7. Que bé escriu el teu llapis. Un plaer sentir-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també aprecio la teva "papereria" particular.

      :-)

      Elimina
  8. Elegància i ritme en aquest preciós poema.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El canell que ara escriu et saluda. No sap si elegantment, però.

      :-)

      Elimina
  9. Afilaré el llapis i el guardaré per quan em falli l'ordinador...
    I escriure paraules d'amor!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Troba una llibreta amb un bon gramatge del paper. El llapis se n'hi anirà sol.

      Amor, gran paraula. :-)

      Elimina
  10. Guarda aquest llapis que sap escriure paraules tan meravelloses, sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia l'he de regalar, aquest llapis particular. Els genèrics els puc tenir en el llapisser, per a ser mostres d'enginy, si em deixen.

      :-)

      Elimina
  11. M'encanten els llapis, l'olor que fan... Gairebé tant com les paraules boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tinc moltes paraules. No tants llapis, però la visió dels de colors ordenats cromàticament també em perd. La bellesa de les dues coses es pot combinar.

      :-)

      Elimina
  12. A vegades sento melangia de no escriure a ma, amb llapis o amb bolígraf. No us passa? I això que per la meva feina sovint ho faig, a la pissarra, corregint treballs i controls,... I de vegades em poso a escriure a mà, però si he de corregir, afegir o treure, canviar coses... no podem posar-nos una vena als ulls davant dels avanços de la tecnologia i l'ordinador és una gran aliat. "El corasón partío".

    ResponElimina
    Respostes
    1. El llapis, Laura, és físic en aquest cas. Com si d'un tòtem es tractés, guarda el record d'una vivència particular.

      No els perdis, els llapis. Res es comparable al canell perfilant una g majúscula...

      Petons, a llapis, en la teva galta.

      Elimina
  13. Ah, un poema d'amor despullat de la raó i sense camins secundaris. I que n'es d'escassa la molsa i el canell àgil i el ToT.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX