S'ha produït un error en aquest gadget

dijous, 3 de juliol de 2014

XCI...i...



...d'aquesta pàgina: http://www.poets.org/poetsorg/poem/poetry-2

POESIA,  de Monica Ferrell

No hi ha res bonic aquí
per més que jo ho vulgui. No puc
giravoltar un palau de cristall en aquesta brisa,
teixir una foscor apelfada, com de pell, amb la llengua
encara que ho desitgi. Però no estic sola
en aquests passadissos de vocals, que em consolen
com ho fa l'única monja d'un convent
que troba consol en les parets de catacumbes
per què es passeja, la llum tentinejant en l'espelma.
No tinc por dels miralls del futur
- ni de valtres, amants, grassos com vaques
avorrint-se en els jardins d'aquest verger terrenal
pel qual camino, marca solar, arrecerada pel para-sol,
parenta dels arbres, les abelles, el color verd.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

PS. Entrada XCI, o sigui, 901 de la cantireta. Gràcies per ser-hi :-)

All That We Are by Angels & Airwaves on Grooveshark




10 comentaris:

  1. Totes les teues entrades són especials, però explica'ns per què la 901 és més especial encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La 900 era molt trista. Aquesta és especial perquè la poesia em basteix i em fa visible, i em permet explicar i explicar-te tot allò que amb paraules normals no puc o no sé.

      Gràcies, JP, per ser-hi amb els petons, tants te'n dec.

      Elimina
  2. Si ens adonàrem com som de parents d'arbres, d'animals i de fins i tot pedres no ens aniria tan fosc.

    Una abraçada ben valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco, Vicent.

      Més abraçades orgàniques. :-)

      Elimina
  3. Respostes
    1. Carbassó, llet fresca, magdalenes... tot ajuda a fer-se gran.

      Un petonarro, estimat Xavi. :-)

      Elimina
  4. Enhorabuena por esas 900 entradas, bueno, ahora son más, jeje. Me ganas por 100 ;-)

    Pronto llegará Agosto :-)

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies....sempre amb tu, que el teu ull il·lumini el meu text.

      Un petó ben fort!!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!