Ves al contingut principal

i gairebé enfonsat

chapiniki, un petó!
Imagino un espai
abans potser blau cel
que suspèn els rumbs
imagino un punt a distància
i gairebé enfonsat
projectat des de l'òptica
imprecisa, flotant i oberta
no irradia ni s'allunya
roman fix i negre en un centre lateral
imagino aquest centre
fora de centre
i em situo sense suport
en angles diversos
encara més oberts
estimballs elevats amunt
sense darrere.
                                                                                  
           TRADUCCIÓ DE MONTSERRAT ALOY I ROCA. D'aquest web imprescindible. Poesia de l'Emilse Anzoátegui.                                                                          

PD. Dia estrany sense Excalibur, amb ineptitud política i sanitària, amb desig de no ser preguntada per la pàtria terra que habito.


Comentaris

  1. Dificil poema, llegit en castellà també (es titula "Mapa"). És argentina ... és clar.
    Haurem de cercar mes poemes de l'Emilse Anzoátegui, pot ser interessant.

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  2. Els monstres no tenen sentiments i tant els dona matar gossos que persones si amb això poden continuar en el càrrec.

    Petons.

    ResponElimina
  3. Precioso poema para unos tensos días "gracias" a la incompetencia de algunos listillos que ignoran cómo influye en la gente sus decisiones tomadas desde sus cómodos despachos. Me alegra que uses mis fotos para tus entradas, Montse ;-)

    Petons!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX